NITS DE PIANO A LLORET

Frederic Mompou (1893-1987) i Antoni Gaudí (1852-1926) busquen un origen que es troba a la natura i que, en una dimensió divina, recomença permanentment. Mompou ens ho transmet amb la ressonància dels sons harmònics projectant sense límit, com una campana que ens expressa la naturalesa física del so i ens evoca estats màgics, també amb un primitivisme d’estructures senzilles i essencials, en què encara no hi ha el discurs. Gaudí ens revela aquest missatge original en la síntesi de les estructures arquitectòniques animals i vegetals, les proporcions asimètriques i el moviment continu com un element orgànic.

Amb clara intuïció i una raó poètica ens recreen el món de l’esperit. Ensorren la separació entre raonar i sentir recolzant-se en la saviesa antiga i creant un art amb força renovadora, amb capacitat de mostrar l’especificitat d’un pensament molt interessant enmig de la crisi espiritual d’un segle que percep i és conscient de la decadència de la raó moderna. Aquest valor és el que permet a Mompou i a Gaudí presentar-se com uns mestres de futur en el segle XXI. 

Experimenten la dimensió espiritual transformant l’espai i el so en un procés creatiu unitari que es perllonga fins al final de les seves vides i les seves obres, iniciant-se en els detalls més íntims de la natura i culminant en la mediació de la Música callada i el Temple de la Sagrada Família.

El so de la llum proposa el diàleg entre aquests dos catalans que van fer un art nascut de la llum mediterrània per fer-nos viure la llum de l’esperit. Una llum que sona en el nostre interior i que al mateix temps, potser, arriba als indrets més llunyans de l’univers. 

En aquest treball, el músic Adolf Pla i el fotògraf Marc Llimargas ens conviden a acostar-nos a la dimensió transcendent i a gaudir del fenomen artístic.

Comparteix-ho